El bressol del cant infantil valencià

En aquest post vull mostrar una part de la meua vida, vull donar a conéixer unes estones musicals amb les quals he tingut la sort de gaudir  durant la meua infantesa i amb les que he crescut a ritme de ball.

Quan era menut, únicament tres anys d'edat, vaig emigrar des de terres canàries fins a Montserrat, lloc que considere propi i ric de saviesa i esperit, hem vaig incorporar a l'escola del poble i prompte vaig fer els que avui són els meus companys de vida, una d'aquestes persones es diu Mireia Muñoz, filla del cantant valencià Paco Muñoz, aquell que ha dedicat la seua maduresa per a escriure i cantar canços per als infants i que s'han escoltat a tantes trobades escolars.

Bé doncs, com era de costum, quan hi havia un aniversari a la classe tots féiem una festa al corral de casa, Mireia no es quedava enrere, aleshores s'ha mare que també va ser mestra nostra a pàrvuls, ens preparava un bon berenar, però no era la Coca-cola, ni les papes, ni la coca de llanda tan deliciosa que ens preparava la mare de Idoia el que tots estàvem esperant amb recel, era el cant del tio Paco, que així és com jo l'he conegut. Anualment eren vesprades d'amor, vesprades d'enyorança, vesprades de companyerisme... en resum, el tio Paco ens abraçava a tots amb el seu cant valencià i amb aquell que tant en hem sentit identificat, almenys els meus companys de classe i jo.

Per molts anys tio Paco.

SALUT I REVOLTA.